1 v. tr. ésser deutor de(s'usa esp. en sentit moral). Us soc deutor d'una resposta. Li era deutor de molts favors. quedar a deure, deure una part del deute original, després de pagar-ne una part. endarreriar-se, restar en retard en els pagaments. ésser efecte ésser atribuïble gràcies a [...]

hom fa com a garantia del pagament d'un deute, de l'acompliment d'una obligació. gatge, íd. imposició(de diners). Va fer una imposició al compte corrent. comanda, dipòsit, cura. custòdia segrest, dipòsit d'una cosa en poder d'un tercer fins que s'hagi decidit a qui ha de pertànyer. 2 Lloc [...]

festa, etc. conclusió. La conclusió d'un poema, d'un discurs, etc. rebatuda, acció d'acabar una cosa prenent-ne la darrera porció. cessacióo cessament. La cessació de la lluita. extinció. L'extinció d'una raça, d'un deute. darreria. A la darreria de l'hivern. extremitud [...]

darrer badall(fam.) exhalar l'esperit (o l'ànima) fer el darrer alè anar-se'n al cel(en llenguatge religiós) donar (o retre) l'ànima a Déu, íd. anar-se'n(fig.) volar al cel, es diu d'un infant. anar-se'n a l'altre món(o a l'altre barri) retre (o pagar) el deute a la natura pagar tribut a la mort [...]